El xiquet de 5 anys d’edat contempla a la seua àvia, que jau al llit de l’hospital. La seua mare es troba ahí i procura contenir les llàgrimes pel dolor del moment.
- Què està passant mare?- pregunta el xiquet
- L’àvia va a morir- va contestar la mare amb una veu entretallada, però tranquil·litzadora
Confós, el xic volteja la mirada novament cap a la anciana i , tomant-la de la mà, romandre en silenci per un par de minuts, tractant de desxifrar les paraules de la seua mare. Instants després, pregunta de nou:
- Per què va a morir?
Amb llàgrimes als ulls, la mare abraçava al seu fill després d’haver-li contat que l’àvia ja no estaria a casa per les vesprades per a jugar amb ell.
- No vull que es mora!- va protestar.
- Fill, recordes el feliç que eres quan et portava al parc? O quan et llegia contes a la nit per a que dormires?- va dir la mare, el xic va assentir amb el cap, i la seua mare va prosseguir- Eixos són els moments que a la teua àvia li agradaria que recordares.
El xic va callar de nou, i al pensar els esdeveniments compartits amb la seua àvia va somriure. La mare també es va calmar al veure la cara de felicitat del seu petit, a pesar del episodi pel que passaven. Eixa nit, l’àvia va morir. El xiquet li va donar, poc abans, un beset a la seua galta per a acomiadar-se. El xiquet havia compres que la mort mai trenca l’amor i que aquells a quins s’ama viuen sempre en el cor.
El anterior es basa en un fet reial que exemplifica el difícil que pot ser tractar el tema de la mort amb els xiquets. Si d’adults no s’aconsegueix comprendre en tota la seua magnitud, Com explicar-se-la a ells?. Considerem que aquest és un relat molt bo per a donar-vos un exemple de com podeu ajudar al vostre xiquet a entendre i a superar aquest aspecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada