Pel·lícules que us recomanem per a veure a casa amb els xiquets

Tenint en compte la dificultat que els pares teniu per a parla d'aquest tema amb els vostres fills, i més amb aquesta edat. Us sugerim que aprofiteu aquestes pel·lícules infantils en les quals es tracta el tema de la perdua d'algú ser volgut.

Tots estem acostumats a utilitzar el cine com a recurs lúdic però l'hem de tenir en compte com un recurs educatiu tant a l'escola com a casa, ja que a través de les pel·lícules poden aprendre valors, a expressar sentiments, etc. Però per això es convenient que els xiquets vegen les pel·lícules amb la vostra companyia, d'aquesta forma podran preguntar tot allò que no entenguen i també vosaltres podreu fer incapeu en allò que cregreu que siga important.

Les pel·lícules que us recomanem són:

• El Rey León

• Bambi

• Buscando a Nemo

Quan el dolor ... es converteix en art

Les persones tenim moltes formes de manifestar les emocions. No és sols parlant i plorant com expressem els nostres sentiments; també hi han altres formes de mostrar el nostre dolor i és pintant una d'elles.

Els artistes van reflectir, cadascú a la seua manera, les formes de la mort. Cada un, submergit en realitats diferents, van poder contar-nos com imaginaven la mort. L’art, per a ells, va ser una manera de contar les seus vivències tràgiques, els seus pors i el seu amor a la vida. No us pareix admirable?

En el seu emblemàtic “Guernica”, el pintor espanyol Pablo Picasso (1881-1973), expressa l’absència de vida i el dolor de la mort causada per un bombardeig en la ciutat durant la Guerra Civil, mitjançant els colors blanc, negre i els grisos a més deformant les figures humanes.

Una de les activitats serà que els nostres xiquets expressen mitjançant el dibuix que és per a ells la mort?,o com es senten quan escolten aquesta paraula, si veiem que li agrada aquesta activat, farem un altre mural intentant copiar el quadre que havia fet Pablo Picasso.

Llibres recomanats... Per al Projecte Ja no està...

Llibres recomanats que parlen sobre la mort d'un ser volgut:

Nosaltres treballarem amb aquest llibre, es titula “El abuelo de Tom ha muerto” escrit per Colette Hellings de l’editorial Combel.

A més podeu trobar altres llibres als següents enllaços:

Per sempre :

https://picasaweb.google.com/baulesdecolor/PERSEMPREMS?feat=flashslideshow#5273403501518912914

Així és la vida :

https://picasaweb.google.com/baulesdecolor/AIXSLAVIDA?feat=flashslideshow#5273400479605131090

Ja no està...

Aquest serà el títol del nostre próxim projecte de treball "Ja no està...", en la setmana del 5 fins al 9 de desembre del 2011. El projecte tindrà com a tema principal la mort, on tractarem d’introduir als nostres menuts en la realitat de la mort.

Nosaltres, sabem que ningú pare/mare vol o evita parlar sobre aquest tema amb els seus fills, i sobretot si estos són encara petits, moltes vegades, quan volem evitar el sofriment, es diuen mentires o veritats a mitges, que al llarg de temps poden ser contraproduents, ja que en el xiquet poden generar confusions e inclòs traumes difícils de superar. Es per aquesta raó que considerem important ajudar-vos a tractar estos temes perquè els xiquets poden entendre la mort.

Com a punt fonamental en tot moment hem de dir la veritat.

De quina manera hem de dir-la?

S’ha d’utilitzar un llenguatge clar i senzill, sense entrar en massa detalls, permetent e incentivant al xiquet a que faça preguntes i tractar de respondre-les de manera simple, evitant analogies que puga confondre, com per exemple el típic s’ha anat al cel, o està dormint, ja que aquest últim pot generar-li la impressió errada que ells mateixos poden morir si es van a dormir.

Altre punt important es el deixar que el xiquet exprese lliurement les seues emocions una vegada conegut el fet. Els xiquets reaccionaran de diferents maneres, depenent de la seua edat, i de la cercania amb la persona que s’ha anat.

Per la edat que tenen els nostres xiquets ( 4-5 anys), usualment tenen una concepció relativa de la mort. El veuen com alguna cosa temporal o reversible, per lo que serà convenient ser pacients a l’hora d’explicar que una persona morta no va a tornar al nostre costat. Açò pot sonar dur, però degut a que en aquesta etapa del seu desenvolupament els xiquets toment moltes coses literalment, si les diem que el difunt s’ha anat de viatge, o que està dormint com hem mencionat abans pot ser que involuntàriament estem alimentant temors i pors infundats.

Sabem que la mort és un assumpte difícil inclòs per a nosaltres els adults. Però estem segures que junts reforçarem els vincles afectius amb el xiquet.

Per a qualsevol dubte ací ens trobarem :)

Salutacions.