Una il·lusió que algun dia es farà realitat...

     Aquesta entrada volíem realitzar-la, per a transmetre a tot el mon, que aquest ha sigut un projecte de treball diferent, ja que no molta gent ho treballa, per la seua dificultat a l'hora d'aplicar-la amb xiquets petits. Nosaltres no hem pogut portar-la a la realitat, però sols esperem que algun dia pugam posar-la en pràctica, perquè totes les components del grup, hem posat molta il·lusió en aquest.
Ací vos deixem algunes de les nostres fotografies fent els dibuixos com si nosaltres foren els xiquets.

Salutacions i Fins Sempre :)
Almudena Sánchez, Mónica Ruiz, Verónica Solano i Jennifer Prieto

ohh, últim dia de projecte!

Hui ha sigut un dia trist per a nosaltres, ja que ens ha tocat dir adéu al nostre projecte ''Ja no està...''.

Els nostres xiquets han realitzat un Glogster reunint totes les activitats que hem fet durant la setmana, i a més, ja que ens tocava dir adéu, l'hem aprofitat per a explicar-li'ls l'enterrament.

Com l'hem fet?

Primer, l'hem llegit el conte de Per Sempre, i seguidament, entre tots, hem decidit on enterrar el nostre Glogster, i ells han decidit fer-ho al pati.

Les raons han sigut: ''És un lloc on el passem bé!'', ''Al pati tenim bons records'',''Segur que al pati estarà bé''... Aquestes han sigut algunes de les explicacions que han donat els xiquets, al triar el lloc.

A pesar d'haver dit adéu, ha sigut un bon dia.

Els nostres llibres del projecte es trobaran a la nostra biblioteca, per a que aquest tema no s'oblide.

Som... Picasos

Hui dijous hem dedicat l'activitat a l'art, relacionant-la amb el nostre projecte de la mort. Per tot allò hem triat a Picasso, un pintor que ja no viu i el qual va representar de forma molt clara en un dels seus quadres, la mort i el dolor. Per a parlar d'ell hem mostrat una fotografia del pintor.

El quadre triat és el Guernica (igual que la fotografia, també hem mostrat el quadre als xiquets), que com la majoria sabeu representa un bombardeig. Aprofitant aquest quadre hem explicat als xiquets que la mort no sols ocorre de forma natural, es a dir, per ser molt major, sinó que hi ha vegades en les quals la gent pot morir per malaltia o per una accident.

Una vegada hem parlat de tot, i els xiquets han expressat els seus pors i sentiments hem passat a fer l'activitat. Aquesta ha consistit en ser per un dia Picasso, cada xiquet a elegit la part del quadre que volia representar per a més tard poder crear el nostre propi Guernica.

Ací us deixe el dibuix de Pere, ell ha triat dibuixar al toro que ix al quadre.

Tercer Dia del Projecte!

Ha arribat el tercer dia del nostre projecte, hui hem començat a l’assemblea posant la segona part de la presentació multimèdia, on hem explicat el cicle de la vida en relació amb nosaltres les persones, però sense deixar a un costat el d’ahir de l’arbre.

2na Part El cicle de la vida

View more presentations from JenniPrie.

Després han eixit alguns xiquets que volien explicar el seu arbre genealògic, i a més han contat les persones que formen la seua família per a veure si formen part d’una família nombrosa.

A continuació han estat jugant , als racons de la biblioteca, on la majoria de ells han triat els contes del projecte, “ El iaio de Tom ha mort”, “Per sempre” o “Així és la vida”. Al racó de les famílies, i ací trobaven els seus arbres genealògics i tots jugaven a ser son pare o sa mare.

Hui se l'han passat Molt Bé!!!

Dimarts, segon dia de projecte!

Hui, amb l’ajuda d’una presentació multimèdia, ens hem introduït en la temàtica contant el cicle de la vida d’un arbre. A més, hem iniciat un diàleg sobre que pensem de la vida i que creiem què és la mort.

El cicle de la vida

View more presentations from Almu7

Després, hem fet l’activitat “el meu arbre genealògic”, on els xiquets han realitzat el seu propi arbre amb fotografies de la seua família i els noms corresponents, treballant així l’identitat de les persones. 
A continuació podeu veure alguns exemples de les plantilles que hem emprat. =)

Primer dia de Projecte!

Hui, ha sigut el primer dia del nostre projecte, llavors hem començat tractant el tema en l’assemblea comentant tot detalladament a través del vídeo que hem creat, del conte en què ens recolzarem al nostre projecte, que es titula ''El iaio de Tom ha mort''.

A continuació, entre tots hem realitzat una petita xerrada sobre que pensen de la vida, la mort...perquè pugen donar a conèixer quins són els seus sentiments.

Després, han fet un dibuix lliure en el que han expressat les seues emocions i sensacions, a més de que és per a ells la mort.

Cal destacar que tots els dibuixos que facen seran exposats en classe perquè tots els companys pugen veure'ls

Parlar acosta del fi...

El xiquet de 5 anys d’edat contempla a la seua àvia, que jau al llit de l’hospital. La seua mare es troba ahí i procura contenir les llàgrimes pel dolor del moment.

- Què està passant mare?- pregunta el xiquet

- L’àvia va a morir- va contestar la mare amb una veu entretallada, però tranquil·litzadora

Confós, el xic volteja la mirada novament cap a la anciana i , tomant-la de la mà, romandre en silenci per un par de minuts, tractant de desxifrar les paraules de la seua mare. Instants després, pregunta de nou:

- Per què va a morir?

Amb llàgrimes als ulls, la mare abraçava al seu fill després d’haver-li contat que l’àvia ja no estaria a casa per les vesprades per a jugar amb ell.

- No vull que es mora!- va protestar.

- Fill, recordes el feliç que eres quan et portava al parc? O quan et llegia contes a la nit per a que dormires?- va dir la mare, el xic va assentir amb el cap, i la seua mare va prosseguir- Eixos són els moments que a la teua àvia li agradaria que recordares.

El xic va callar de nou, i al pensar els esdeveniments compartits amb la seua àvia va somriure. La mare també es va calmar al veure la cara de felicitat del seu petit, a pesar del episodi pel que passaven. Eixa nit, l’àvia va morir. El xiquet li va donar, poc abans, un beset a la seua galta per a acomiadar-se. El xiquet havia compres que la mort mai trenca l’amor i que aquells a quins s’ama viuen sempre en el cor.

El anterior es basa en un fet reial que exemplifica el difícil que pot ser tractar el tema de la mort amb els xiquets. Si d’adults no s’aconsegueix comprendre en tota la seua magnitud, Com explicar-se-la a ells?. Considerem que aquest és un relat molt bo per a donar-vos un exemple de com podeu ajudar al vostre xiquet a entendre i a superar aquest aspecte.

Pel·lícules que us recomanem per a veure a casa amb els xiquets

Tenint en compte la dificultat que els pares teniu per a parla d'aquest tema amb els vostres fills, i més amb aquesta edat. Us sugerim que aprofiteu aquestes pel·lícules infantils en les quals es tracta el tema de la perdua d'algú ser volgut.

Tots estem acostumats a utilitzar el cine com a recurs lúdic però l'hem de tenir en compte com un recurs educatiu tant a l'escola com a casa, ja que a través de les pel·lícules poden aprendre valors, a expressar sentiments, etc. Però per això es convenient que els xiquets vegen les pel·lícules amb la vostra companyia, d'aquesta forma podran preguntar tot allò que no entenguen i també vosaltres podreu fer incapeu en allò que cregreu que siga important.

Les pel·lícules que us recomanem són:

• El Rey León

• Bambi

• Buscando a Nemo

Quan el dolor ... es converteix en art

Les persones tenim moltes formes de manifestar les emocions. No és sols parlant i plorant com expressem els nostres sentiments; també hi han altres formes de mostrar el nostre dolor i és pintant una d'elles.

Els artistes van reflectir, cadascú a la seua manera, les formes de la mort. Cada un, submergit en realitats diferents, van poder contar-nos com imaginaven la mort. L’art, per a ells, va ser una manera de contar les seus vivències tràgiques, els seus pors i el seu amor a la vida. No us pareix admirable?

En el seu emblemàtic “Guernica”, el pintor espanyol Pablo Picasso (1881-1973), expressa l’absència de vida i el dolor de la mort causada per un bombardeig en la ciutat durant la Guerra Civil, mitjançant els colors blanc, negre i els grisos a més deformant les figures humanes.

Una de les activitats serà que els nostres xiquets expressen mitjançant el dibuix que és per a ells la mort?,o com es senten quan escolten aquesta paraula, si veiem que li agrada aquesta activat, farem un altre mural intentant copiar el quadre que havia fet Pablo Picasso.

Llibres recomanats... Per al Projecte Ja no està...

Llibres recomanats que parlen sobre la mort d'un ser volgut:

Nosaltres treballarem amb aquest llibre, es titula “El abuelo de Tom ha muerto” escrit per Colette Hellings de l’editorial Combel.

A més podeu trobar altres llibres als següents enllaços:

Per sempre :

https://picasaweb.google.com/baulesdecolor/PERSEMPREMS?feat=flashslideshow#5273403501518912914

Així és la vida :

https://picasaweb.google.com/baulesdecolor/AIXSLAVIDA?feat=flashslideshow#5273400479605131090

Ja no està...

Aquest serà el títol del nostre próxim projecte de treball "Ja no està...", en la setmana del 5 fins al 9 de desembre del 2011. El projecte tindrà com a tema principal la mort, on tractarem d’introduir als nostres menuts en la realitat de la mort.

Nosaltres, sabem que ningú pare/mare vol o evita parlar sobre aquest tema amb els seus fills, i sobretot si estos són encara petits, moltes vegades, quan volem evitar el sofriment, es diuen mentires o veritats a mitges, que al llarg de temps poden ser contraproduents, ja que en el xiquet poden generar confusions e inclòs traumes difícils de superar. Es per aquesta raó que considerem important ajudar-vos a tractar estos temes perquè els xiquets poden entendre la mort.

Com a punt fonamental en tot moment hem de dir la veritat.

De quina manera hem de dir-la?

S’ha d’utilitzar un llenguatge clar i senzill, sense entrar en massa detalls, permetent e incentivant al xiquet a que faça preguntes i tractar de respondre-les de manera simple, evitant analogies que puga confondre, com per exemple el típic s’ha anat al cel, o està dormint, ja que aquest últim pot generar-li la impressió errada que ells mateixos poden morir si es van a dormir.

Altre punt important es el deixar que el xiquet exprese lliurement les seues emocions una vegada conegut el fet. Els xiquets reaccionaran de diferents maneres, depenent de la seua edat, i de la cercania amb la persona que s’ha anat.

Per la edat que tenen els nostres xiquets ( 4-5 anys), usualment tenen una concepció relativa de la mort. El veuen com alguna cosa temporal o reversible, per lo que serà convenient ser pacients a l’hora d’explicar que una persona morta no va a tornar al nostre costat. Açò pot sonar dur, però degut a que en aquesta etapa del seu desenvolupament els xiquets toment moltes coses literalment, si les diem que el difunt s’ha anat de viatge, o que està dormint com hem mencionat abans pot ser que involuntàriament estem alimentant temors i pors infundats.

Sabem que la mort és un assumpte difícil inclòs per a nosaltres els adults. Però estem segures que junts reforçarem els vincles afectius amb el xiquet.

Per a qualsevol dubte ací ens trobarem :)

Salutacions.